Entrevista a la contra del Diaro EL PUNT AVUI. La Sandra Pérez va venir al meu estudi i em va fer aquesta entrevista tan maca. Gràcies Sandra!
LLEGIR L’ENTREVISTA AL PUNT AVUI+
Entrevista sencera:
S’ha de trencar la por a agafar un llapis i ser creatiu.
Com pot ser que l’autora del ‘Monstre de colors’ presenti ara un llibre ple de blancs i negres?
El més important és que el color el posi la persona, que és la protagonista i que tria què fa i què exposa de la seva vida, de les seves emocions. Té molts blancs i negres i molt de blanc perquè està ple de suggeriments. És una invitació a participar. Al final, un l’agafarà i ressonarà o no ressonarà amb ell. El que és clar és que, un cop acabi, cada llibre serà un món diferent i el color prendrà protagonisme, passarà a primer pla.
Què proposa?
Fer un diari personal creatiu. Al llibre ho dic clarament: transforma i millora les teves emocions a través de la teva creativitat.
Per què a través de la creativitat?
La meva feina sempre ha estat relacionada amb l’art i la creativitat: vinc del món de la publicitat i del disseny gràfic. Crec que és una bona forma d’expressar-se, perquè quan estàs creant bolques les teves emocions, malgrat que normalment sigui un procés inconscient. És un llibre d’exercicis creatius per deixar-te anar.
Per a vostè, il·lustradora i autora de diversos contes, pot ser una proposta fàcil. Però no li sembla que deixa el lector sol davant el perill?
És el que m’interessa. La persona ha de seguir les seves intuïcions i deixar-se anar sense tenir por.
Com s’ha de fer servir?
Com sentis que ho has de fer. Pots obrir una pàgina i fer-la a l’atzar o seguir un per un els 99 exercicis.
99?
Sí. Va sorgir per casualitat. Treballant, m’havien sortit 98 exercicis i vaig pensar que un exercici més quedaria rodó. Per això vaig incloure-hi la reflexió final: recorda qui ets. Demano al lector que dibuixi, escrigui o enganxi alguna cosa que el representi.
I si algú no vol ser tan profund?
És clar que no tothom anirà a la recerca de les emocions, una cosa tan profunda i conscient, així que es poden seguir les propostes per, simplement, passar-ho bé o per anar més enllà i connectar amb un mateix.
Cal saber dibuixar?
No, no cal. S’ha de trencar la por a agafar un llapis i ser creatiu. El que importa és recuperar l’essència creativa que tenim tots, la que teníem quan érem nens.
Recuperar la infància?
El nen petit no té la preocupació de valorar si un dibuix és maco o no. No té pors, és creatiu. Però, després, es fan grans i van venint les pors, es van bloquejant perquè la part racional guanya protagonisme. Com més ens deixem anar i ens aproximem a les emocions i a les sensacions, millor fluirà la creativitat.
I si tot i això algú diu que queda malament?
L’important no és que quedi bé. El problema és que en la història de l’art hi ha hagut persones que han estat molt creatives, els artistes, i han fet coses molt maques i molt estètiques i això ens ha acomplexat. Però és que la creativitat pot ser cuinar un plat de macarrons molt bo. Tots tenim un jutge interior que ens diu què està bé i què, malament. Faig suggeriments per fer-lo callar.
És un llibre per compartir?
L’ideal seria fer el diari sol, sense distraccions perquè l’objectiu és que t’obris i et deixis anar. Tot i això, es poden compartir alguns exercicis.
Quines són les emocions més importants?
No hi ha consens entre els experts però n’he destacat quatre més una: l’alegria en contraposició a la tristesa, la por i la ràbia i, per últim, la calma, com l’element regulador.
Quina és la més desconeguda?
La por és una de les emocions més negades. Molts cops està camuflada i es mostra com a inseguretat, nerviosisme, ansietat o estrès.
Anna Llenas 
Deja una respuesta